1. TREBALLEM PEDRA : ESCULTURA
SI VAS BAIXANT PODRÀS TROBAR TOTS ELS EXERCICIS DE L'ASSIGNATURA
El treball que em fet en el segon trimestre ha estat treballar amb pedra, fer una petita escultura a partir d'una pedra especial per treballar que ens han donat i fer alguna forma, ja sigui abstracte o real.
Les em trebllat amb llimes, algunes de grans i altres més petites per fer els detalls. Les tècnqiues que em posat en pràctica han estat picar, pulir, rentar, llimar i algunes cops em utiitzat el tall. Per acabar l'hem llimada amb unes llimes més petites i l' hem mollat amb aigua, mentre la fregavem(on s'ha canviat el color) i finalment li em posat com una espècie d'oli perquè el color quedes ben fixat.
En el meu cas, he treballat amb una pedra que al principi tenia un color gris clar i amb petites taques que semblaven "peques" per tota la superfície. A part, és una pedra bastant dura i consistent.
Un cop m'ha la van donar no sabia gaire que fer ni per on començar, però tenia clar que volia fer alguna cosa on hi haguessin corbes, on no hi haguessin superfícies totalment planes i que en general fos una pedra amb forma corba.
TEMÀTICA:
La meva pedra és totalment abstracte, no és la representació de cap objecte, però darrere d'ella hi ha un significat, que el pots interpretar si"et menges molt el cap" però sinó necessites una explicació.
El que he volgut representar amb aquesta forma corbada i amb aquestes muntanyes i corbes en tota una part de la pedra ha estat que bàsicament i com tots sabem(ho ens han fet creure) la terra és rodona, d'aquí ve la forma corbada de la meva figura. He intentat representar que el món no és perfecte, que té alts i baixos, uns més forts i d'altres de no tant, que ens afecten més o menys, però tot i així davant d'aquests desnivells que ens succeixen sempre aconseguiràs ensortinten. Aleshores tornaràs a estar dalt de la muntanya.
Com podem observar, una part de la pedra té més corbes i "muntanyetes" que l'altre, però aquestes són més petites, amb això vull representar que hi ha altibaixos de més o menys complicats que d'altres, i que uns els superaràs més rapidament i d'altres de més forts,que t'afecten molt, segurament de durs n'hi ha menys, però igualment els acabaràs superant.
En conclusió, que la vida és un autèntic desnivell, que ens passen moltes coses, les quals algunes ens agraden i altres que no tant, unes que ens afecten molt i duren molt de temps, i d'altres que simplement potser només són baixons d'un dia o de pocs.
Però tot i aquestes pujades i baixades d'estat sempre ho acabarem superant tot i tornant a estar a dalt de la muntanya, fins i tot serem més forts psicològicament, ja que no tot desnivell és trist, n'hi ha desnivells d'alegria i eufòria i d'altres que ens fan més forts.
Com podem interpretar d'aqui vé el nom de la pedra- DESNIVELLS
Si cliques a "desnivells" podràs veure totes les imatges
PROCÉS
2.JOGUINES IMAGINÀRIES
2.1. JOGUINES ANTIGUES
 BOXEJADORS DE FUSTA Aquesta joguina va aparèixer per primer cop a Guanajuato a l'epoca de Mesopotàmia. Es tracta de dos figures de fusta que representa que estàn enfrentant-se a una baralla i cada jugador controlava a un dels dos personatges i podien pasar hores intentant-se derrivar un amb l'altre. He triat aquesta perqué normalment totes aquestes joguines són individuals i aquesta és amb parelles. Aixi pots compartir el joc amb algú. |  BALERO El balero es composa per un pal tallat de fusta i està unit amb una esfera també de fusta pesant amb un orifici. L'objectiu és posar la part esfèrica en el pal. Ja es jugava amb aquest des de el descobriment d'Àmerica. L'he triat perqué no l'havia vist mai i m'ha semblat interessant. |  CAVALL DE PAL Aquesta és una joguina que consta d'un pal on al principi d'aquest hi ha un cap de cavall. Està fet de fusta i teoricament ho utilitzaven per acompanyar el heroi a rescatar a les princeses. Està insipirat en el Antic Oest on en l'epoca medieval hi havia lluites entre cavallers per les princeses. En aquells temps es creava a partir d'un pal 'escombra i molta imaginació. El cap del cavall estava feta amb un mitjó vell ple i era molt qüotidia ja que es podia fer a casa. |
|---|---|---|
 IO-IO El io-io és un dels juguets més antics que existeixen i l'he triat ja que és un juguet el qual jo de petita i jugava bastant. Va sorgir a l'antiga Grècia . Està fet amb dos discos connectats per un tub curt en el que es desarrolla una corda per poder girars els dicos. Pot està fet de plàstic, de fusta, de metall... |
2.2. esbossos i dissenys a diferents tècniques
Consisteix en passar l'oval que dóna voltes per tots els aros de la taula, la persona el controla amb les cordes.
3.ESCULTURA
QUÈ ÉS?
És un mitjà d’expressió com la pintura però es fa de forma tridimensional. Està dintre d’una de les belles arts. Es pot fer a materials molts diversos com pot ser: la pedra, el ferro, el fang, fins i tot la plastilina.
Un escultor crea volums a partir dels espais reals i les proporcions.
L’acció de fer una escultura s’anomena esculpir.
FUNCIONS I USOS
L'escultura pot tenir moltes funcions i usos, però la majoria de tots aquests compleixen amb la funció de decorar. Darrere de cada figura sempre hi ha algun significat al qual ha estat triat per l'artista. Tot i això podem dividir les escultures segons les funcions que compleixen:
Arquitectònica: s'ubica en l'interior o exterior d'una construcció arquitectònica.
Urbana: en l'entorn urbà, carrers, places....
Paissatge: en llocs naturals, de la natura.
Cinètica: mostra un efecte òptic com de cinema.
Màgica: es diu de l'escultura de la qual el que la posseix creu que el que pot succeir en el seu entorn depèn d'aquest objecte. Per exemple la vareta d'un mag.
Religiosa: representa les diferents divinitats o un símbol religiós.
Artística: per fer art, representar el que tenen al voltant, crear noves coses i transformar la realitat.
Decorar Buscar ornamentar l'espai per fer-lo més bonic, acollir,....
TIPUS D'ESCULTURA
EXEMPTA: Ple volum.
RELLEU: Adherida a un pla, on pot sortir més o menys.
 UNIFACIAL Un únic punt de vista òptim. |
|---|
 MUTIFACIAL Varietat de punts de vista òptims. |
 ALT RELLEU |
|---|
 MIG RELLEU |
 BAIX RELLEU |
 TRÍPTIC Composició pictòrica, escultòrica o d'orfebreria dividida en tres cossos |  TALLA Obra escultòrica, especialment de fusta. |
|---|---|
 RUPESTRE Fet sobre roca |  PETRÒGLIF Gravat o dibuix sobre pedra. |
 TERRACOTA Peça de terrissa de caràcter artístic. |  POLÍPTIC Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o plafons. |
 MONÒLIT Monument de pedra d'una sola peça. |  BUIDAT Manca la part interior |
TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES
 TALLA Treure o rebaixar sobre un material dur. |  MODELATGE Dona forma a la materia a partir dels dits i diverses eines sobre materials tous. Per esbossos. |
|---|---|
 FOSA Per escultures amb metall o materials durs. Es fa primer un model i després la figura amb metall |  CERA PERDUDA Procés: Model amb un material tou, es recobreix amb cera. Per un orifici s'hi posa el bronze i treu la cera. Es solidifica i es treu el recobriment |
 ENCOFRAT Per donar forma el formigó. Primer es crea un motlle de fusta i després s'hi tira el formigó. |  ASSEMBLATGE Unir peces, objectes o fragments. |
 FORJAT Donar-li forma el metall o ferro mitjançant l'aplicació de forces de comprensió. |
MATERIALS ESCULTÒRICS:
EINES ESCULTÒRIQUES
PUNXÓ: forma de punxa que forada i treu material. Molt emprat en el treball de la talla.
CISELL: Tallant de fulla recta que poden servir tant per treballar la pedra com el metall.
GÚBIA: Tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes.
MARTELL: Per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el procés de desbastat del material.
TRÈPAN i TALADRE: Per foradar o profunditzar la pedra.
ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre.
BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall.
RASPADORS: Per allisar o suavitzar com els abrassius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima.
ELEMENTS DE L'ESCULTURAA
CÀNON
El cànon és el concepte utilitzat per dividir el cos humà en petites mesures, de tal manera que la seva representació segueixi una escala harmònica. Es tracta d'un criteri decisiu per a entendre l'estètica en les figures.
El cànon varia segons la història de l'escultura. Per exemple: el cànon egipci, el grec....
PROPORCIÓ
Relació d’una part amb el tot o d’una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. Les proporcions entre les parts d’un edifici.
COMPOSICIÓ
La composició es refereix a la organització dels diferents elements de la imatge; en l'Escultura és especialment important, l'equilibri, el moviment, el llum, les textures i el marc.
SIMETRIA
Posició de coincidència, forma i mida, relativa a un punt, línia o pla, dels elements en un assemblatge, o dos o més conjunts d'elements entre si.
PLA
Cadascuna de les superfícies imaginàries d'un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
4.METÀFORES ESCULTÒRIQUES
REPRESSIÓ INUSUAL AMB FINAL INCERT
En aquest projecte he volgut transmetre com em sento durant aquests dies de confinament i com segurament molta gent també sent algunes d'aquestes coses.
Molts cops la prohibició ens crida, i ara que no ens deixen sortir de casa és quan més ho desitjem. Tancats cadascú en el seu sostre, passant moments agradables i d'altres que podrien ser millors. Per culpa d'un factor que no podem dominar, i això és el que ens fa por.
És un moment on tots estem iguals, on el que menys importa és les coses materials que tens, ja que tots compartim el mateix desig i la mateixa incertesa, que s'envagi aquesta paparra i abraçar els nostres.
GÀBIA AGREDOLÇA
UNA PAPARRA I UNA CORRENT PER UN DESIG
DE SEDA O DE PLÀSTIC, ARA AIXÒ ÉS INDIFERENT
5.LÀMPARES
ESBOSSOS, CROQUIS....
LA VIDA: UN TÚNEL
En la meva petita escultura he volgut representar com una espècie de túnel on la llum estigues al final d'aquest. Amb la idea de que la vida, o el camí de la vida al final és un túnel que sempre acaba havent'hi una mica de llum. Aquesta cadascú la troba com vol o com pot i la interpreta a la seva manera. Aquesta llum és positiva, encara que a vegades ens costi de veure la positivitat en ella. Aleshores també he col·locat un filferro entre mig d'aquest túnel que representa el camí per arribar a la llum. Com podem observar aquest filferro no és del tot recte, hi ha corbes i imperfeccions, ja que el camí mai és perfecte. I finalment aquest túnel està recobert amb un paper de diari, que també té el seu significat. Els diaris estan plens de notícies, bones, dolentes, falses, certes... i el nostre camí, la nostre vida està rodajada de notícies, d'informacions que volguem o no tindran alguna importància i ens influènciaran en la nostre vida. Així doncs, la conclusió final d'aquesta làmpara és que, seguim un camí en la nostre vida, i aquest mai és perfecte, que també està rodejat de notícies i d'informacions de tot tipus però tot i així sempre trobarem llum al final d'aquest.
6.RETRAT MODELAT
MÀSCARA AFRICANA
La veritat és què no estic gaire orgullosa de com m'ha quedat aquest modelat. Després de intentar-ho dos cops m'han seguit sortint esquerdes i la forma era complicada de fer amb aquesta pasta, tot i així doncs he intentat crear com una espècie de màscara. Aquest és el resultat:
7.DEL POEMA A L'ESCULTURA
"AUNQUE TU NO LO SEPAS"
El tema que hi he atribuït en la meva escultura és pràcticament sobre el que va el poema i la canço, però una mica versionat personalment. Podem veure clarament que ens parla sobre un món paral·lel dins d'una mateixa persona, entre la realitat i els seus pensaments. Moltes vegades els humans, i jo m'hi sento identificada, no veiem la realitat de les coses, no la volem veure, o potser ens va bé no saber-ne sobre aquesta, aleshores ens amaguem en els nostres pensaments i ens creem com un altre món davant dels altres per tapar la realitat en què vivim. En la meva escultura hi podem observar aquestes dues parts bastant
clarament. Aquestes estan separades per una paret (com la caixa que hi ha en el mig).
La realitat està representada amb blanc i negre ( el blanc representa la llum, les coses bones de la realitat, i el negre representa les coses bones que tapem i que no veiem perque som negatius). La capsa del mig té una reixa, aquesta serveix per el significat anterior de no veure clara la realitat.
El personatge és la pedra, fer-se els durs/les dures és una de les característiques dels humans. També està inclinada cap als pensaments ja que molts cops ens centrem( ens volquem) més cap al que desitjem que cap al que tenim.
La part del penjador representa els pensaments que ens tanquen (per això hi ha com espècie de gàbia o presó). En part, aquests pensaments ens fan treure la part més tendre, més dèbil de nosaltres, i aquesta està representada amb el cotofluix.
El pany d'aquest penjador, representaria el personatge secundari, però que és protagonista dels teus pensaments, segurament tots tenim un desig, una persona, alguna cosa que sense ella saber-ho forma part de la nostre vida i ens fa somiar en coses que no són reals.
Tenir dos mons paral·lels en una mateixa persona no és dolent, somiar és fantàstic, mentre puguis acceptar la realitat.
Crec que hem representa bastant, ja que molts cops quan tinc algún problema, sempre l'intento amagar, aleshores pensar en altres coses, i fer com si el problema no hi fos, em fa sentir-me millor.
