TEORIA PUBLICITAT
A)LLENGUATGE DE LA PUBLICITAT
1.- Definició de publicitat.
La publicitat és una activitat de comunicació massiva que a partir del màrqueting(conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, i així millorar la distribució i la venda de productes i de serveis) i dels canals de difusió que ens permeten transmetre missatges per promocionar el producte amb l'objectiu de la demanda i la venda d'aquest. Pot ser un producte o servei qualsevol cosa que pugui ser d'interés al públic. Gràcies a la publicitat es mantenen economicament molts mitjans ja que és una de les principals fonts d'ingressos.
Té com a objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
Aleshores podem dir que la publicitat ajuda al consumidor a prendre millors decisions quan compra un producte, pot conèixer millors les característiques del producte.
Bàsicament el que fa la publicitat és enviar un missatge al públic, per tal que el seu producte sigui venut i no perdin la clientela.
2.- Tipus de publicitat
REFERENCIAL
Explica les característiques del producte, diu com s'utilitza i com és, tracta d'oferir arguments objectius, comprobables i raonables.
EMOCIONAL
Parla sobre els sentiments, relacionant els demes amb el món i fent creure al públic que amb aquell producte/servei es sentirant més feliços i estimats
SIMBÒLICA
Intenta aplicar a la marca un significat en concret que el faci significatiu en els nostres destijos.
3.- Diferències entre publicitat i propaganda.
Quan una persona fa publicitat el que busca és un rendiment comercial i econòmic. Vol vendre algo material o algún servei. En canvi, la propaganda té com a objectiu vendre idees, opinions, donar a conèixer una creença o doctrina, aleshores en la propaganda no hi ha l'objectiu de aconseguir un rendiment inmediat.
PUBLICITAT
PROPAGANDA
4.- Funcionament de la publicitat (Fòrmula AIDA: Atenció/Interès/Desig/Acció).
L'objectiu final de la publicitat és aconseguir que es compleixi aquesta fórmula màgica:
AlDA.
Atenció: aconseguir cridar l'atenció al consumidor.
Interès: despertar el seu interès.
Desig: provocar-li atracció.
Adquisició: aconseguir que finalment adquireixi el producte.
5.- Parts d’un anunci gràfic
-Headline: Un bon titular ha d'atreure l'atenció, dirigir-se a un públic específic, usar paraules d'acció i oferir una solució o benefici. El podem trobar en diferents posicions de l'anunci però normalment estarà en el centre per tal d'atreure l'atenció ràpidament o també en la part superior. També pot anar acompanyat d'un subtítol.
-Bodycopy: El copy és el missatge publicitari. Un breu text, més petit que el del titular, que resumeix l'objectiu de l'anunci o informa sobre la promoció. Aquest missatge ha de ser honest, creïble, recolzar les seves afirmacions amb fets o raons, donar al lector confiança en el producte o servei i aconseguir que el lector s'impliqui.Les claus d'un bon copy són anar al gra i usar un llenguatge que sedueixi al públic. El copy es corona amb una trucada a l'acció. Es tracta de dir-li al públic el que vols que faci.
-Visual: La imatge perfecta per a un anunci és aquella que atreu l'atenció de la gent, dirigeix els seus ulls cap a on vols que mirin, són fàcils d'entendre i donen credibilitat al producte.
-Payoff: La signatura de l'anunci inclou el nom de la tenda, el producte o servei i el logo de la marca. És bé que tots els anuncis d'una mateixa marca portin la mateixa signatura. Això fa que siguin més recognoscibles i millora la visibilitat de la marca.
6.- Els contravalors de la publicitat (Elitisme/Egocentrisme/Permissivitat/Consumisme/
La publicitat pot tenir valors positius,educatius i dels quals ens poden servir per aprendre més coses, però com tot també té els seus desavantatges i contravalors, aquests són alguns d'aquests:
Elitisme: Doctrina que defensa l'existència d'elits en la societat i també és la consciència de constituir una elit o de formar-ne part.
Egocentrisme: És una actitud psicològica en la qual l'individu es considera el centre de l'univers i dona valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens.
Permissivitat: Qualitat de permissiu.
Consumisme: El consumisme és el consum excessiu i innecessari de productes i béns.
Consumisme desmesurat: És la compra o acumulació de béns i serveis que es consideren no essenciables.
B)PREGUNTES SOBRE PUBLICITAT
- Què és el departament de comptes?
El departament de comptes té una gran importància dins d'una agència, és el que està en contacte amb els clients i el que manté les relacions entre l'anunciant i l'agència i els fluxos d'informació.
El que és coordina el pla de comunicació, lidera el procés de pensament i lidera l'aspecte formal de les relacions internes i externes de l'agència.
- Què heu estudiat per treballar en un agència?
Dons hauríem d'estudiar algun grau o bé carera relacionada amb la publicitat, les relacions publiques, també comerç o marqueting, tecnologia....
- Com és el rodatge d'un espot?
Doncs per el rodatge d'un espot es necessiten a tenir en compte molts aspectos, més del que ens podem arribar a pensar... com per exemple, el productor, el dia i la hora del rodatge, espai on es farà, exterior o interior, localització d'aquesta, els plans i les presses, el temps i la duració, els personatges, el vestuari, la figuració, el material tècnic, els decorats, l'atrezzo ….
Abans de fer-l'ho has de seguir el procés de creació: stroyboard, storiline, idea pricipal.....
- La publicitat és realment creativa?
En la publicitat és relativament creativa, perquè molts cops el que fa és utilitzar elements externs que són moda en la societat per tal de cridar més l'atenció en el públic. No podem generalitzar que la publicitat no és creativa perquè tot anunci publicitari consta d'un mínim de creativitat. Però tot i això si que hi ha anuncis que consten de més creativitat que d'altres. Una cosa és creativa quan no s'ha vist abans, un cop una persona ha vist aquell aspecte o cosa per aquesta deixa de ser creativa.
- Es proven els espots abans de sortir a la tele?
Està clar que aquests espots es proven abans de sortir a la televisió, ja que en el cas que aquest espot fos un fracàs l'empresa o l'agència que el presenta perdria molta reputació. Aleshores el que fan es provar-ho en teles d'altres paÏssos, publicant-ho primer per les xarxes socials, i valorar-l'ho amb professionals.
- Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral?
En aquest aspecte podriem parlar del marqueting viral que consta en llançar un missatge publicitari, , per aconseguir un boca a boca entre el nombre més gran de persones possibles. També podem parlar del conjunt de tècniques utilitzades per aconseguir augmentar les vendes d'un producte o servei, o millorar el posicionament d'una marca, basades en la propagació d'un missatge de forma exponencial. Aquesta tècnica es pot realitzar a través d'emails en cadena, missatges de text a mòbils, enllaços a través de missatgeria instantània, post en blogs, publicacions en xarxes socials o vídeos. Gràcies a Internet, s'ha posat de moda la realització de vídeos virals de no més de 2 o 3 minuts. L'internet en aquest aspecte en ajuda molt ja que podem fer que un vídeo o anunci sigui molt vist per el públic i amb un preu baix.
- Com es posa el preu d'un producte?
És necessari conèixer i calcular el preu de cost del teu producte o servei, el que val produir-lo. Per fabricar un producte cal una inversió i, tal com he dit, ens hem d’assegurar que el preu de venda cobreixi aquests costos de producció per evitar perdre diners.
Hi ha un mètode anomenat "Mètode dels Costos Directes" que assigna als productes únicament els costos que són directament assignables. Aelshores tu a partir d'aquest preu de venda i els costos que t'han produït fer o obtenir aquest prodcute doncs has de valuar i donar un preu raonable.
Un cop hem obtingut el cost del producte, aleshores hem de fixar un preu de venta.
S’ha de tenir en compte el valor afegit, la competència, el mercat, el preu que estan disposats a pagar... S’ha de conèixer els preus de la competència perquè serveixin de referència.
No hi ha cap fòrmula definida que ens digui com hem de posar un cost en el nostre producte però a partir dels càlculs dels nostres costos i de la competència que pot tenir en el mercat hem de valurar i posar un preu un es pugui treure el màxim benefici possible.
- Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis?
Cada mitjà aporta i desenvolupa matisos diferents a les idees. El to, les tècniques i les sensacions que produeixen són diferents si estem veient un espot de televisió o escoltant una falca de ràdio. La feina resultant –l'anunci o la campanya– està pensada per ser vista en una sèrie de mitjans en condicions reals i moments concrets de la vida d'un consumidor.
Sempre s'intentarà penjar en nostre anunci en els mitjans on hi ha més condicions de seguretat, en els llocs més vistos per la gent, també poden variar segons el preu que en facin pagar per publicar l'anunci en el seu mitjà o red social. Hauríem d'escollir depenent de la visibilitat que volguem que tingui el nostre vídeo i com volem ques es transmetí. Les estratègies de comerç són essencials en aquest aspecte. Podem valorar quina competència podría tenir aquest anunci en cada red social o mitjà.
- Com és que hi ha anuncis que no s'entenen?
Doncs segurament és perquè el missatge que es vol transmetre no està ben representat, el missatge no és clar i fa confondre el consumidor, la imatge que hi ha no té res a veure amb el que s'està dient, no hi ha imatge, les paraules que es diuen són extranyes i el seus significats no són coneguts.... el producte publicat no té cap relació amb el que es diu, es totalment abstracte hi has d'imaginar masses coses... hi ha moltes opcions per les quals un anunci no pugui ser entendor, per això abans de donar a beure un anunci ens hem de preguntar si nosaltres no tinguessim ni idea sobre que tracta ho podríem saber. Hem de ser empàtics en aquest aspecte.
- Qui controla que els anuncis compleixin la normativa?
Primerament, abans de posar-se a fer un anunci hem de mirar quines són les normatives que hem de respectar per això hi ha un règim jurídic de la publicitat, uns drets en la publicitat i un sistema d'autoregulació publicitària.
El Jurat de la Publicitat és l'òrgan extrajudicial de resolució de controvèrsies i reclamacions en matèria publicitària i la peça clau del sistema d'autoregulació de l'AACC. El Jurat de la Publicitat està compost d'experts independents i de prestigi reconegut dels sectors del dret, la publicitat i l'economia. Partint de la base dels principis d'independència i transparència que regeixen l'activitat del Jurat, l'Institut Nacional de Consum hi designa el 25 per cent dels seus membres.
Qualsevol persona amb un interès legítim pot presentar una reclamació davant el Jurat si considera que un determinat anunci difós per qualsevol mitjà vulnera les normes ètiques dels codis de conducta. El sistema és, a més, gratuït per a consumidors, associacions de consumidors i Administració. Amb aquesta legitimació activa de caràcter general, qualsevol empresa o associació empresarial pot presentar una reclamació davant el Jurat.
Quan el Jurat de la Publicitat dictamina que s'han vulnerat les normes sol·licita la modificació o el cessament de les campanyes a l'anunciant o al mitjà contra el qual s'ha reclamat.
- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació?
No, una campanya de conscienciació intenta consciènciar a les persones d'alguna idea, d'algun assumpte de salut o d'alguna cosa teòricament bona per millorar la seva manera de fer o d'actuar. Intenta reflectar en la societat o a un públic en concret sobre un idea, i fer-los saber sobre aquesta. L'objectiu és conscienciar.
En canvi un espot publicitari el que vol és vendre a la gent i que la gent coneixi un producte, una marca o un servei. El que vol és un benefici pròpi.
- Han evolucionat molt els missatges publicitaris?
Sí, crec que durant els anys els missatges publicitaris evolucionen ja que les idees de les persones canvien i aleshores això fa que els missatges hagin de ser diferents. També crec que cada cop són més creatius gràcies a les facilitats que ens dona la tecnologia.
- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys?
Et poden agradar per diferents motius, entre ells tots van relacionats, per exemple et poden agradar si ets un nen o nena petit doncs perquè el presenten com el juguet de cotxe que tu tens, o perquè és semblant al d'un familiar o perquè t'agraden els cotxes. També et pot agradar encara que no tinguis 18 anys perquè com que saps que quan els tinguis t'han compraràs un l'anunci mostra en tu un desig molt més alt per arribar a tenir aquests anys i poder-te comprar el cotxe que tan anuncien per la tele.
- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons?
Aconsegueixen que semblin bons ja que els missatge que transmetren és mentida i l'únic que fa és manipular les idees de la gent per tal de que pensin en poc temps que una cosa que els hi semblava naciva doncs ara els hi sembla bona. També utilitzen altres estratègies com conjuntar un element molt ben vist en la societat amb aquest de dolent i en comptes de comparar-ho estableixen relacions.
- Com afecta la publicitat en un informatiu?
Doncs jo diria que ens podria afectar ja que com en un informatiu tot el que es diu es "teoricament" veritat perquè ens parla del que passa en el món, aleshores quan veiem un anunci publicitari entre mig o en una altre moment doncs això pot influenciar en la nostre idea sobre en que creure si en l'informatiu o en l'anunci. Un anunci ens pot fer confondre amb el que diuen en els informatius.
- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal?
Totalment, molts cops en els anuncis en presenten un món perfecte, on tothom és feliç i es sent estimant, però això reament no és així, en tots els mons i en totes les vides hi ha algun tipus de problema, aquests poden ser més o menys greus però mai tindrem un món "perfecte". El fet que els anuncis presentin un món ideal pot afectar a les persones un cop vegin la realitat, i provocar depressions i altres enfermetats perjudicials.
- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim?
Per exemple, una persona que no té cap problema alimentici i es sent perfectament amb el seu cos, doncs en el moment en que comença a mirar anuncis publicitaris que li surten a les reds socials i en els mitjans amb noies de la seva edat que tenen un cos idealitzat i amb els estereotips marcats per la societat(que hauríen de deixar d'existir) i aquesta persona es deixa influenciar per el que diu l'anunci o simplement es comença a obsessionar per tal de tenir el cos d'aquestes noies,això fa que la seva autoestima baixi i podria patir problemes alimenticis i d'acceptació personal.
El mateix cas podría passar si en els anuncis i surten persones famoses també amb cossos idealitzats i les persones que els admiren volen ser com ells.
