CAIXAFORUM
Hi ha 8 centres CaixaForum, aquests estan ubicats en edificis emblemàtics de diverses ciutats d'Espanya.
CaixaForum és un centre cultural del qual s'encarregà "la caixa" d'organitzar. Aquesta cultura la podem veure reflectida en molts punts i en una gran varietat d'exposicions, activitats, tallers,conferències, debats...., de propostes i iniciatives.
A part, no són exposicions que només pugui veure la gent que és d'Espanya sinó que a través de les exposicions itinerants les poden veure la resta del món. Tampoc són exposicions de les quals només hagin fet artistes espanyols, hi ha una gran varietat de nacions que hi participen. Poden ser per tots els públics.
Està situat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, antigament aquest edifici era l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, creada per Josep Puig i Cadafalch en el segle XX, encara que ha sigut rehabilitat pel seu ús a centre cultural.
Òpera
Aquesta és una de les exposicions que vam veure, és temporal i serà visible fins al 26 de gener del 2020, porta exposada a CaixaForum des del 19 de setembre.
És una exposició que la resumeixen en tres paraules: Passió, poder i política. El que hi podem observar és que combina moltes tipologies d'art, amb un llenguatge universal, perfectament entendi ble per tots els públics, el que fa és definir les ciutats des d'un punt de vista emocional, cultural, polític, social i econòmic.
L'òpera surt dividida en els 8 primers teatres d'Europa que va originar amb aquest estil de música. A part de poder veure vídeos, pintures, escultures, vestimenta, llibres relacionats amb l'òpera, el més emocionant és que és possible escoltar-la, a través d'uns auriculars i mentre ens anem movent per les diferents sales anem escoltant les òperes.
Ens porta a fer un viatge per tot Europa, i d'aquesta manera podem entendre el recorregut de la vida urbana durant els últims 4 segles a Europa. L'òpera ha estat utilitzada com a element significant pels moments històrics de canvi i de revolució.
Hi ha moltes ciutats en què la política es veu reflectida en la música, en el disseny i la producció, d'aquí ve tot el que hem vist en aquesta exposició.
Està formada per més de 30 institucions diferents, des de partitures, vestits, gravacions i fins i tot escenografies.
Va ser una iniciativa proposada per la col·laboració entre The Victoria and Albert Museum i la Royal Opera House de Londres, però amb els anys ha incorporat un nou àmbit dedicat a Barcelona, amb el Gran Teatre del Liceu.
Us preguntareu que perquè ha triat aquestes ciutats i no d'altres, el raonament és el següent:
Aquest gènere de música neix a finals del segle XVI, en poc temps i escoltada només per l'audiència cortesana inicial, per arribar a les mans de Claudio Monterverdi, un gran artista. En les primeres òperes situades en l'època de Barroc hi combinen elements tràgics, fins a actualment que hi ha hagut molts canvis i una gran transformació.
Recorre la seva història des de 3 perspectives diferents, l'emocional i passional, la social amb lluites de classe i poder i l'última relacionada amb els arguments i les propostes creatives en l'òpera.
Recorregut:
La coronació de Popea de Monteverdi, a Venècia l'any 1642- Rinaldo, de G.F. Händel a Londres, 1711-Bodas de Figaró, Mozart, a Viena l'any 1786- Nabucco, de Giuseppe Verdi, Milà 1842- Richard Wagner, a París 1861-Lady Macbeth, de Dmitri Shostakóvich, a Leningrado, 1934- òpera Pepita Jiménez, d'Isaac Albéniz el 1896, Barcelona, Gran Teatre del Liceu.
Aquestes ciutats estan dividides en les sales de l'exposició.
PEPITA JIMÉNEZ
Aquesta és una sala que representa Barcelona, a finals del segle XIX, mostra un perfil de burgesia.
La ciutat amplià el seu traçat i dignifica el seu urbanisme, hi ha una evolució en l'àmbit urbà. Obre les portes a unes visions noves, com per l'arquitecte Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch aporten molt en les seves creacions, així com Rusinyol o Casas representen la trajectòria de l'eix Barcelona-París.
Tot i buscar l'evolució, les decoracions de les habitatges i els edificis públics la burgesia evoca el passat medieval, utilitzen la indústria i la modernitat com a mite d'origen. Els artistes més importants i destacats, no només arquitectes sinó que també escultors i ebenistes intervenen en l'espai urbà, on la racionalitat del nou traçat es contraposa al misteri del gòtic i l'esperit del nou art que determina l'estètica dels anuncis comercials. Els professionals en música i els artistes incorporen en l'obra de Wagner com símbol de progrés. Wagner mostra focus conservadors i també progressistes.
L'òpera que vam escoltar en aquesta sala s'anomena "Intermezzo de Pepita Jiménez" va ser creada per Isaac Albéniz (1860-1909), el director és Josep Pons, Susan Chilcott, Francesc Garrigosa i Orquestra de Cambra del Teatre Lliure són els tres intèrprets de l'obra i té una durada de 3 min.
És una sala com ja he dit hi podem observar elements de classe alta, com per exemple vestits dels burgesos, vestits amb molta ornamentació, alguna peça d'or... També hi hem vist elements de caràcter urbà, i una decoració de la sala espectacular.
La segona i última exposició visitada al CaixaForum s'anomena "CAIGUDA LLIURE"
També en una exposició temporal que està exposada des del 10 d'octubre de 2019 fins al 9 de febrer de 2020. Està centrada en l'art contemporani, en l'art que s'està posant de moda en aquests moments però que encara no estem acostumats a veure. Està comissariada per Joäo Laia, s'emmarca en el programa de Convocatoria de Comisariat i utilitza l'art com a representació de com que es pot llegir aquest de forma diferent i com pot interactuar amb el món.
El títol ve de què utilitza la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en la qual vivim. Integra diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa.
Són obres creades des de l'any 1969 fins a l'actualitat. Pretén aproximar-se en el moment actual i contextualitzant dinàmiques centrant-se en els moviments socials existencials.
Per explicar-ho resumidament podríem dir que ens parla del present des de diferents punts de vista i de forma variada. D'aquesta manera podem veure quina és l'evolució de tots els moviments socials i el canvi en la societat. Amb això el que vol aconseguir no és que es deixi d'evolució, ni té una idea paralitzadora, al contrari el que vol és que hi hagi una obertura cap al futur.
L'obra que hi destaca per la seva voluminositat és Laberint d'Àngels Ribé. És una obra en forma d'espiral, i el que busca és la posició de precipici amb la relació de rizomàtica entre els temes que s'hi tracten. És una obra formada per una gran tela de plàstic penjada amb uns petits fils també de plàstic al sostre, té forma d'espiral i representa com diu el seu nom un laberint. La tela és de color groc, aquest color té un significat, és viu, amb molta llum, utilitza aquest color, ja que nosaltres molts cops aquests colors tan vius com també poden ser el vermell, el verd... són colors que no ens fan estar del tot segurs, no ens transmeten tranquil·litat, un cop estàs dintre del laberint és molt possible que t'estressis i vulguis sortir de pressa d'allà, per això l'artista posa el groc com a color de la seva obra, perquè vol que l'observador quan entri en ell surti de forma ràpida, com si és tires per una caiguda lliure. Per veure més clar la temàtica d'aquests colors podem pensar en els colors amb el que estan decorats els Bruguers Kings (bar de menjar ràpid), això ho fan, ja que d'aquesta manera el client menja ràpid i se'n va, no és un lloc de comoditat.
Em va ser molt interessant aquesta obra, vaig entendre que els colors també poden expressar moltes coses, i com també una obra d'art no tingui per què ser com les que podem veure de Picasso o Dalí o d'altres artistes que estem acostumats a veure.
Un altre obra que em va cridar l'atenció de "Caiguda Lliure" va ser La vitrina d'Iman Issa.
En aquesta es pot observar una vitrina de vidre col·locada de forma horitzontal, en aquesta l'autor el que vol és descriure's en uns objectes determinats. Dintre hi ha una corbata, un rellotge, una llibreta, un boli, un cinturó, unes sabates, un estoig d'ulleres.... entre altres coses en les quals la majoria de persones interpretaríem que és un home que estudia dret o alguna cosa de càrrec de classe alta.
Però el que representa és un economista en el qual ara es marca el seu nom en els carrers i places on hi anava freqüentment.
És una reflexió sobre el caràcter abstracte de les societats contemporànies, dialoguen tant amb l'anàlisi de gènere de Trockel com amb l'articulació de Gursky.
Amb aquesta obra es pot reflexionar sobre que no pots jutjar a una persona per tal com va vestida i pels elements que porta.
Opinió personal: Han estat dos exposicions molt diferents entre elles, tot i així les dos m'han agradat. La de l'òpera m'ha semblat entretinguda i tot gràcies a què hem pogut escoltar les òperes amb els auriculars i a través dels quadres, de les vestimentes, els vídeos ens podem posar en context d'allò que estem escoltant.
La de l'art contemporàni m'ha semblat bastant curiosa, i original, en el primer moment hem semblava extrany com estava montada i les obres que hi havia, però mentre la guía ens va anar informant i nosaltres van anar observant vaig entendre moltes de les obres i els seus significats, al final l'art no ha de ser de cap perfil exacte, cadascú veu l'art de forma diferent, i ja va sent hora de què això surti a la vista.