CORRENTS CINEMATOGRÀFICS
CINEMA SOVIÈTIC (EL MEU)
CONTEXT HISTÒRIC
El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917, en un moment molt significatiu per Rússia, ja que havien acabat amb el procés revolucionari que va viure el país durant gairebé vint anys, entre el 1905 i el 1924. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar.
Els camperols es converteixen en la nova potència industrial que va constituir l’Estat soviètic.
Van ser uns anys durs per la població, ja que el conjunt militar va perdre soldats a causa de la Primera Guerra Mundial. També el sistema comercial i l’economia es van veure afectats i es va patir de fam. Aquesta crisi va provocar vagues i descontentació del poble, i d’aquesta manera es va detonar una gran revolta popular obrera.
Aquesta revolució va ser constituïda per dues grans revoltes. La primera va ser la del febrer del 1917 on es va aconseguir enderrocar mig mil·lenni de govern autocràtic. La segona va ser al octubre, en aquesta el Partit Bolxevic, liderat per Vladimir Lenin, va prendre el poder al govern provisional. Tot i així, no hi va haver pau, de fet va causar més conflictes entre els revolucionaris i els contrarevolucionaris. Guerra civil que va durar del 1917 fins el 1922, any en que els bolxevics van vençer la guerra. A partir d’aquesta victòria sorgeix el naixement de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
El desig de l’art va començar amb la Revolució Socialista d’Octubre, per tal de que servís a les masses d’una manera activa. Aleshores, quan els bolxevics van aconseguir el poder l’any 1917, la majoria dels soviètics eren analfabets, però els revolucionaris necessitaven que tota la població tingués consciència del que estava passant, llavors pensaren que el cinema era el millor mitjà per fer-ho. Amb l’arribada de la revolució significarà molt més per tal de fer propaganda i difondre el missatge revolucionari.
Aquestes pel·lícules es van anar projectant en els trens que recorrien la Unió Soviètica. El fet de que guanyessin la Revolució d’Octubre va causar un canvi polític de la societat i es platenjaren un nou paper de l’art.
INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES
El corrent cinematogràfic al que s'adscriu la pel·lícula Octubre, i l'obra de S.M. Eisenstein és el Cinema Soviètic. S'anomena així al corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir un corrent molt important perquè consideraven el cinema com una via per distribuir els seus pensaments i filosofies. Va existir del 1917 al 1929.
-
Gran avenç en quant a els muntatges que feien en les seves pel·lícules ja que li van donar gran importància i és el principal recurs estètic que utilitzaven. Aquest es caracteritzava principalment per dividir-se en dues maneres de fer. La primera, marcada per directors com Kozinterv i Eisenstein, es basava en la successió de curts plànols seguits per aconseguir impactar als espectadors. En canvi la segona basant, amb directors de referència com Dziga Vertov, optaven per un cinema on es mostra més la realitat, iniciant el que seria el cinema documental.
-
S’evitaven els intertítols als fils per així emfatitzar en la part visual d'aquestes per sobre de la part narrativa dels títols.
-
Contraposar dues imatges per a derivar-ne una de tercera.
-
Fugen de l’estil propi de Hollywood tant artificial, per donar una mirada més realista a les seves imatges i amb un to documental.
-
El arguments principals son l’exaltació obrera, les temàtiques revolucionàries i el patriotisme.
-
Pel·lícules protagonitzades per massa anònima, sense personatges destacats
-
Corrent en contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet els principals directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so. (mut)
-
Cinema mut, rebutjaven l’ús del dialeg i sons, per enfatitzar el muntatge, utilitzaven només música de fons.
-
Utilitat: com a obra d’art i espectacle, però sobretot com a propaganda de les seves idees polítiques.
GRANS AUTORS
Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, a part dels fundadors del cinema soviètic, també els primers teòrics del cinema a nivell global.
-
Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.
-
Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge
-
Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor.
LI van encarregar un film comercial, aventurer i amb una història d’amor, “Un cant d’Amor inacabat”.
-
Vsevolod Pudovkin, s’estrena amb dos curts, “La febre dels escacs” i “ el mecanisme del cervell”. Un any després fa el primer llargmetratge “La mare”. Es basen en narracions individuals i consciència política.
PEL·LÍCULES I GRANS ESCENES
Cinema soviètic Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1928)
-
Tanca una triologia
-
filosofia comunista
-
no personatges principals
Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
-
fets reals
-
La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se.
El film està compost de cinc episodis:
-
Homes i cucs
-
Drama al port
-
El mort clama venjança
-
L'escala d'Odessa
-
Trobada amb l'esquadra
CARTELLERIA
Una de les àrees més notables van ser els creadors del cartellisme, especialment a la promoció de pel·lícules. Durant la dècada dels anys 20 del segle passat, considerava com l'edat d’or dels pòsters cinematogràfics de la URSS, cap dissenyador gràfic del món podia compararse amb els grans artistes de la unió de repúbliques comunistes.
Es caracteritza pel radicalisme i la valentia creativa.
Uns anys més tard es va crear un comité de control, creat pel departament Reklam Fil per controlar la producció de cartells del cine de la URSS
Aquests cartell es caracteritzen per la seva expressivitat, expressen sobretot dolor i pobresa. Hi predomina la il·lustració i el color vermell.
El acorazado Potemkin, és una pel·lícula muda dramàtica de 1925 que va ser dirigida pel cineasta Serguéi Eisenstein.
Yakov Ruklevsky va ser l’autor d’aquest cartell per a la pel·lícula “octubre”, aquest era el coordinador dels dissenyadors gràfics de la URSS.
“Verguenza a los llorones, flojos y sin fe!” Això és el que posa en el cartell, de autor desconegut i amb una intenció motivacional
POWER POINT
SURREALISME
POWER POINT
CONTEXT HISTÒRIC
Corrent cinematogràfic que sorgí a França als anys 20 i hi aplica les tècniques i característiques pròipes del Surrealisme.
És singular gràcies a l'estètica i la moralitat que proporciona arran la fantasia, l'humor, l'erotisme, la confusió, etc.
Als anys 20 va ser un període d'entre guerres [la Gran Guerra, el Crac...], aíxi que la societat vivia amb seqüeles tant econòmiques com polítiques [crísi econòmica, feixisme...] causant l'inconformisme poblacional, representat artísticament i de manera molt trencadora com les Avantguardes.
A nivell espanyol, es viu la Segona República [1931] i per tant també es viu una gran tensió entre "dretes" i "esquerres".
A més a més, durant aquella dècada es va fer el primer viatge espacial. Paral·lelament, la medicina va viure molts avenços ja que van aconseguir mètodes anticonceptius, antibiòtics i el tansplant d'òrgans.
-
TEMÀTICA
-
l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
-
Ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
-
Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte.
-
No segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals,
-
Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
-
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
BALLET MÉCANIQUE:
És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler.
UN CHIEN ANDALOU:
Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.
Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi.
L’ÂGE D’OR:
L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés).
És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores.
CINEMA D'AUTOR
WOODY ALLEN
DOCUMENT
POWER POINT
CONTEXT HISTÒRIC
Estats Units va sorgir com a potència mundial en la segona meitat de
segle 20 gràcies al fet que els països europeus involucrats en la segona
guerra mundial van quedar destruïts econòmicament com a
conseqüència de l'enfrontament. La població immigrant va veure una
possibilitat de sorgir econòmicament en Estats Units per la seva gran
estabilitat en tots els aspectes.
● La política dels EUA estava dividida en dos bàndols, els liberals i els
conservadors. Els programes liberals estaven dirigits pels presidents
demòcrates i els programes conservadors estaven dirigits pels
presidents republicans
● Assassinen a John F. Kennedy el 22 de novembre de 1963, a Dallas,
Texas. L'assassinat va ocórrer mentre el president estava en la seva
campanya per la reelecció quan algú va disparar en tres ocasions, de les
quals dues van impactar a el president que era al carro presidencial.
-
TEMES: L’amor, el sexe, la mort o el judaisme són els temes més comuns i en els seus films apareixen personatges neuròtics assetjats per sentiments de culpa. Gairebé sempre amb Allen en el seu paper característic d';antiheroi atordit.
● ENTRE LA COMÈDIA I EL DRAMA: Al llarg de la seva carrera ha realitzat tant pel·lícules còmiques, com “Agafa els diners i corre” com pel·lícules més dramàtiques, com “Annie Hall”, amb la qual es va portar Oscar a millor director. -
● NOVA YORK: La ciutat de Nova York ocupa un lloc molt especial en la filmografia de Woody Allen. L'escenari principal en el qual es desenvolupen totes les seves pel·lícules Manhattan.
● ACTORS: En les seves pel·lícules apareixen estrelles com, Robin Williams, Julia Roberts, Leonardo DiCaprio i la seva última musa Scarlett
Johanson. Però les dues actrius que més han marcat la carrera de Woody Allen són Diane Keaton i Mia Farrow. Aquesta última va protagonitzar tretze de les seves pel·lícules, va marcar un abans i un
després en la filmografia de el director.
● MÚSICA: El jazz, predomina en les bandes sonores dels seus films.
● PREMIS: Woody Allen ha estat nombroses vegades nominat als Oscar, sent el més nominat a millor guió. Encara que tan sols en tres ocasions.
amb “Annie Hall”. Tan sols el 2002 va assistir a la cerimònia.
Timothy William Burton (Burbank, Califòrnia, 25 d'agost de 1958) és un director de cinema, productor, escriptor i dibuixant nord-americà.
El cinema gòtic i fosc, que ha inspirat a Tim Burton
Les característiques físiques dels protagonistes són extremes.
La gamma de color en les seves pel·lícules són de dos tipus: sinistra, usant
colors negres, indis, verds, vermells i grisos i fantàstica, usant tons pastissos
i blancs contrastats amb colors primaris.
- Su estilo y temas visuales están influenciados por las películas de horror de
la década de 1920 a 1930.
Les seves pel·lícules tenen subtextos gòtics.
Els crèdits d'entrada usualment són en travelling. També tendeixen a anar
sobre, a través o dins d'algun tipus d'efecte visual.
PELIS MÉS IMPORTANTS
1. Ed Wood (1994)
2. Big Fish (2003)
3. Eduardo Manostijeras (1990)
4. La novia cadáver (2005)
5. Batman (1989)
EXPRESSIONISME ALEMANY
CONTEXT HISTÒRIC
Derrota d’alemanya a la I Guerra Mundial i la gran depressió.
Va ser una avantguarda que destacava en la pintura, música i cinema. Volen expressar l’horror i humiliació d’Alemanya després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser un sacrifici inútils de molts joves que van acabar morint o quedant trastornats. Alemanya va sortir perdent, al Tractat de Versalles van deixar els alemanys com a únics responsables del conflicte. Van haver de cedir l’imperi i pagar grans quantitats de diners. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar a la majoria de la població. Van perdre territoris i es va dividir l’exèrcit. Se’ls va barrejar la crisi moral, l’horror, el pessimisme, la ràbia, etc. En aquest moment es formaran dos moviments (l’expressionisme i el nazisme).
L’expressionisme a la pintura es considera un component del modernisme. Aquest corrent promulga l’expressió sobre la descripció, és a dir, la qualitat es major segons l’expressivitat subjectiva de l’autor. Per aquesta raó es rebutgen les obres i els autors d’altres èpoques com el neoclassicisme, l’academicisme i l'impressionisme i es tatxa de “poc humana”
TEMÀTICA
Deformació de la realitat per facilitar el subjectivisme. Expressaven els sentiments per sobre de la descripció objectiva. Vol expressar mitjançant la construcció oval de l’espai la sensació d'opressió y vigilancia. Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida. Expressen el pessimisme i angoixa existencial. D’aquesta manera impactava sobre l’espectador. Destaquen el joc d’ombres. Més tard van evolucionar cap a una “Nova Objectivitat” que era més realista.
·Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs.
Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
·Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
·Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.
·Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
OBRES DEL CORRENT:
Directors.
Leopold Jessner: Hintertreppe (1921).
Robert Wiene: El gabinete del Doctor Caligari (1919).
Paul Wegener: Der Golem, wie er in die Welt kam (1920).
Friedrich Wilhelm Murnau: Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (1922).
Fritz Lang: Metropolis (1927).
Georg Wilhelm Pabst: Lulú, la caixa de Pandora (1929).
Paul Leni: Die Verschwörung zu Genua (1920).
Josef von Sternberg: Der blaue Engel (1930).
Ernst Lubitsch: Die Augen der Mumie Ma (1918).
Lupu Pick: Napoleon auf St. Helena (1929).
Robert Siodmak: Menschen am Sonntag (1929).
Arthur Robison: Sombras (Schatten) (1923).
Ewald André Dupont: Varieté (1925).
Actors.
Per posar un exemple d’actors, tenim la pel·lícula més important de l’expressionisme, Nosferatu, i els actors que tenen papers en aquesta pel·lícula són aquests:
Max Schreck: Comte Orlok.
Gustav von Wangenheim: Thomas Hutter.
Greta Schröder: Ellen Hutter.
Alexander Granach: Knock.
Ruth Landshoff: Annie.
Wolfgang Heinz: el primer oficial de The Empusa.
Georg H. Schnell: Harding.
John Gottowt: professor Bulwer.
Gustav Botz: professor Sievers.
Max Nemetz: capità de The Empusa.
Heinrich Witte: guardià a l'asil.
Guido Herzfeld: el taverner.
Karl Etlinger: estudiant de Bulwer.
Hardy von Francois: doctor a l'hospital
Fanny Schreck: infermera a l'hospital.
CAMPANYES PUBLICITÀRIES
DOGMA 95
DOCUMENT
POWER POINT
CONTEXT HISTÒRIC
Ens situem a la dècada dels anys 90, fa poc que ha finalitzat la Guerra Freda, amés de la caiguda de la Unió Soviètica. En conseqüència, la societat es troba en un ràpid ascens de la globalització y el capitalisme està en auge. El desenvolupament tecnològic a dintre la cultura una era digital, dominada pels artificials visuals i els efectes especials en el món del cinema. Aquestes innovacions són tantes que el sèptim art es troba subordinat als interessos i els diners. El talent comença a veure’s supeditat al nom i la fama dels directors, per tant les pel·lícules que triomfen son aquelles que consten de millors pressupostos.
El moviment del Dogma 95, tot i de curta durada, es pot dividir en quatre etapes:
-
1995-98: sorgeix el grup/moviment, però no és pres seriosament pels crítics del cinema.
-
Llançament de la pel·lícula Festen, amb gran èxit.
-
Internacionalització del moviment: primera producció no danesa (Lovers)
-
2001: El terme Dogma comença a ser utilitzat per definir una actitud cinematogràfica determinada.
CARACTERÍSTIQUES
-
Lars Von Trier, director danés, en va ser el creador amb la intenció de molestar als crítics del cine més purs.
-
Va aparèixer com una manifestació intel·lectual que, més tard, va ser reconeguda com una alternativa al cine vist fins aleshores.
-
Popular per la seva accessibilitat, defensant la possibilitat de realitzar pel•lícules de qualitat sense necessitat d'un gran pressupost
-
Prioritzant la puresa de la interpretació, un bon guió, una bona història i un gran realisme en la il·luminació.
-
Es crea el Manifest del Dogma 95 o el Vot de Castedat, deu estrictes normes que formen la base de la realització i la creació del cine del Dogma i que sorgeixen com a protesta contra la pèrdua de l’essència dels inicis del cine.
-
Els rodatges han de rodar-se en espais exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori)
-
El so ha de ser el real al del moment de la filmació, no es pot doblar ni afegir música a postproducció.
-
La cámara no pot recolzar-se a cap trípode ni eix artificial durant la gravació.
-
La pel·lícula ha de ser a color, no es poden fer edicions ni utilitzar llums artificials. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
-
Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
-
No poden haver-hi armes ni es poden produir crims durant la història.
-
Les alteracions de temps i/o espai estan prohib
-
El director no ha d’aparèixer als crèdits.ides.
-
No estan acceptades les pel·lícules de gènere (genderfilm)
-
El format ha de ser 35mm (academy format)
PEL·LÍCULES
Festen (la celebració) Thomas Vinterberg, 1998. foto1 trailer1
-
Els Klingenfeldt són una família de l'actual alta burgesia danesa, es disposen a la celebració del seixantè aniversari del patriarca, però un fill està disposat a explicar-ho tot. Dinamarca.
Idioterne (the idiots) Lars von Trier, 1998. foto2 trailer2
-
Als idiotes, provocadora des del seu títol, és una mirada crítica sobre una societat burgesa, un estat de fals benestar impossibilitat per a la veritable felicitat. Dinamarca.
The King Is Alive. Kristian Levring, 2000. foto3 trailer 3
-
Rodada a Àfrica i basada en alguns textos de l'obra El rei Lear i altres de Shakespeare. Dinamarca.
Julien Donkey-Boy. Harmony Korine,1999 foto4 trailer 4
-
La pel·lícula tracta de Julien, un jove esquizofrènic protagonitzat per l'actor escocès Ewen Bremner, i la seva família disfuncional.
Directors, actors, guionistes,...
-
Lars Von Trier en va ser el creador i el major representant del Dogma 95. Juntament amb ell els seus 3 companys també defensors i representants del moviment.
- Soren Kragh Jacobsen amb “Mifune”
- Thomas Vitenberg amb “Celebración”
- Kristian Levring amb “The King is Alive”
NOUVELLE VAGUE I FREE CINEMA
CONTEXT HISTÒRIC
L’any 1958 França va patir una crisis política deguda al conflicte d’Argelia. Durant els anys 1954 i 1962 un milió setenta mil joves van ser enviats a la guerra, aquest conflicte va deixar una secuela en la conciencia social.
L’any 1958 s’aprova el referèndum de la V República. Aquell any Charles de Gaulle és escollit president i això fa que s’accentui la dreta en el govern.
En el 1959 el Centre Nacional de Cinematografía i totes les decisions en política cinematogràfiques passen a dependre del Ministeri d'Assumptes Culturals. Hi ha una ona de cinema jove que reflexa les inquietuds de culturals de la societat. Tot i així el volum de públic i el temps que està en cartelera una película disminueix. Aquesta pèrdua no afecta econòmicament a la producció cinematogràfica ja que augmenta el preu de les entrades i l’estat dona suport econòmic.
L’estat considera el cine part del seu patrimoni cultural per tant desenvolupa una política proteccionista. El 1959 es reforma la llei d’ajuda temporal cinematogràfica gràcies a la qual molts cineastes joves poden portar a terme els seus projectes artístics.
Tot i així aquesta contribució tan gran per part de l’Estat produeix un augment de la censura, la preocupación se centra en les qüestions polítiques i morals. Tot i així, el cinema amb contingut polític augmenta durant els anys setanta.
En aquella època es produeix un canvi de concepte en la producció. Abans de la Nouvelle Vague accedir al món del cinema era una operació molt complicada, en temes legals i de maquinària. En aquest nou corrent la cinematografia agafa un aire més amateur i rejovenit, aquesta és la línia que segueixen les pel·lícules de la Nova Onada.
CARACTERÍSTIQUES
-
Usaven càmeres menys pesades i prescindien de l’ús del trípode, per donar millor dinamisme a les seves pel·lícules.
-
els directors deixaven en un segon pla , la coherència narrativa
-
els realitzadors francesos, volien portar un altre cop, l’espíritu artístic que va ser impulsat per directors com D.W.Griffith, en els començaments del setè art.
-
Les diferents característiques de la Nouvelle Vague i els cançons en el llenguatge cinematogràfic d’aquest moviment fílmic:
-
Rodar en localitzacions reals
-
Ús de diàlegs improvisats
-
Produccions de baix pressupost
-
El so en directe
-
Càmera a mà
-
L’ús del jump cut o el·lipsis
-
L'ús del plànol seqüència
-
En el Free cinema buscaven:
-
Una estètica realista en el cinema de ficció i documental històries creades a partir d'allò que és quotidià i compromès amb la realitat social del moment
-
Crítica a l'artificialitat narrativa de Hollywood i a la dramatúrgia britànica molt influenciat per la Nouvelle Vague francesa.
PEL·LÍCULES
-
À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959).
-
Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964).
-
Les quatre cents coups / Els 400 cops (François Truffaut, 1959).
-
The Loneliness of The Long Distance Runner / La soledat del corredor de fons (Tony Richardson, 1962).
TIPUS DE MÚSICA:
-
Nouvelle Vague
Bande à part, Jean-Luc Godard (1964): El director musical d’aquesta pel·lícula és Michel Legrand. Neix a Paris l’any 1932 i mor l’any 2019. Va estudiar al Conservatori de París piano i composició i amb només 19 anys ja feia arranjaments per a l’orquestra del seu pare. A partir d’aquí la seva fama va anar pujant fins que al 1956 va publicar l’album I Love Paris que va ser un best-selling (8 milions d’exemplars).
DIRECTORS
Jean-Luc Godard:
Jacques Rivette (1928-2016)
François Truffaut
Louis Malle
Alain Resnais
PUBLICITAT:
La publicitat de les pel·lícules de la Nouvelle Vague, es caracteritza per tenir i dissenyar uns cartells que hi predomina l’art del dibuix, el collage i de la fotografia en blanc i negre, juntament amb lletres grans que mostren i fan veure el títol.
NEOREALISME ITALIÀ
CONTEXT HISTÒRIC
Ens trobem a Itàlia, justament a finals de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, degut a la dictadura de Benito Mussolini, l’únic cinema que es podia projectar era patriòtic i poc novedós, a més a més, aquests films només tractaven temes a favor del feixisme o del gloriós passat de l’Imperi Romà.
El 1943 es va produir la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment al final de la guerra, deixant el país en una ruïna econòmica i social. D’altra banda, la caiguda del feixisme va donar als directors italians molta llibertat creadora a l'eliminar qualsevol tipus de censura. No obstant això, van trobar un gran problema, els estudis Cinecittà, que durant molts anys va ser una gran productora, es trobaven destruïts a causa d'un bombardeig durant la guerra.
Context artístic:
La caiguda del feixisme va suposar l’eliminació de la censura i va permetre a directors italians parlar sobre temes que abans no estaven permesos.
Una de les primeres figures que va llançar un rampell per al canvi va ser el periodista antifeixista Leo Longanesi. Aquest periodista va ser el primer que va instar els directors de cinema italians a sortir als carrers de les ciutats i els pobles per filmar la realitat. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona. Així va ser com va néixer el Neorealisme italià.
CARACTERÍSTIQUES
-
Elecció d'una estètica documental, perquè s’allunya de la ficció i és un gènere realitzat sobre imatges presses de la realitat. Cerquen el màxim realisme i verosimilitud, i prescindeixen de qualsevol mena d’efecte o trucatge.
-
Cerquen la màxima objectivitat possible i adopten un punt de vista moral i compromès socialment per denunciar les injustícies existents.
-
Rebutgen els drames històrics, l’adaptació de novel·les o el cinema d’herois i es centren en personatges anònims, de classe humil.
-
Voluntat de donar al cinema un nou esperit democràtic
-
Voluntat d’apropar el mitjà a la gent del carrer.
-
Té molta influència del recent passat feixista.
-
Destaquen per la improvisació, tot i que es respecten les normes de continuïtat.
-
Rebuig de l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure i/o natural.
-
Les situacions en les que es troben en aquest context fan que sigui un corrent amb pocs recursos i molt precari. Compten amb pressupostos molt baixos i per això rebutgen el maquillatge i els vestuaris, s’empren vestuaris reals. També els manca de material i d’estudis de rodatge, fet que es veu afectat en la producció.
-
Dintre del neorealisme coexisteixen dues posicions ètiques, la marxista, més política, realitzada per part de Visconti i una de caràcter religiós, la catòlica realitzada per Vittorio De Sica.
-
Donen més importància a les emocions que a els plantejaments ideològics.
-
Les pel·lícules van obtenir el suport del públic Itàlia de la època.
Tècnica, muntatge i producció:
PRODUCCIÓ: No hi ha disseny de producció, és a dir algú que s’encarregui de planificar l’aspecte que tindran els escenaris en els quals es desenvolupa l’acció.
I l’equip de producció amb el que es compta és molt semblant als equips de producció dels documentals.
ESCENOGRAFIA: La precarietat tècnica i sense estudis, marcant la posada en escena, no hi han decorats, recorrent a escenaris naturals i localitzacions reals com carrers, cases o espais públics. No hi ha sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
IL.LUMINACIÓ: Treballen amb il·luminació natural, mai artificial.
SO No es recull un só directe, sinó doblat i poques vegades es treballa amb equips de sons, el que permet més mobilitat de la càmera.
CÀMERA: Es acostumen a gravar amb càmera en mà.
ACTORS: Hi han actors tant professionals com no professionals en un mateix projecte cinematogràfic. De fet a vegades els mateixos actors són els qui interpreten la seva pròpia història en el personatge.
PERSONATGES: No hi ha una gran elaboració de la caracterització dels personatges així que es proporciona un acostament a la realitat i més flexibilitat en la posada en escena.
PEL·LÍCULES
El lladre de bicicletes
La strada
Bitter rice
La terra tremola
Sciuscià
Directors:
-
Luchino Visconti
-
Roberto Rossellini
-
Vittorio De Sica
-
Giuseppe De Santis
-
Alberto Lattuada
-
Pietro Germi
-
Renato Castellani
-
Luigi ZampaFederico Fellini
