SORTIDA AL PANORÀMIC, ROCA UMBERT
PANORÀMIC és un festival que busca la relació entre la fotografia i el cinema, també explora i comparteix la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.
Per això és crea un espai d'exhibicions on la gent pot visitar les exposicions i les sales del Panoràmic.
Aquest projecte/festival és celebrada per primer cop el novembre de 2017 amb la primera edició. En la primera edició ja s'obren portes cap a nous camins molt més experimentats i innovadors gràcies a les noves tècniques audiovisuals i a les noves tecnologies.
La segona edició del Panoràmic es centra en l'any 1968 amb el lema "The whole world is watching". En aquesta segona edició el Panoràmic es commemora la rebel·lia i la transgressor dels joves. Va relacionada amb els anys seixanta i setanta i el seu context històric i social.
Panoràmic Granollers és una iniciativa de Grisart. L'equip de direcció està format per Laia Casanova, Fidel Balaguer, Jesús Vilamajó, Joan Fontcuberta i Albert Gusi (aquests dos últims explicats en l'apartat d'artistes).
I per últim tenim una tercera edició, d'aquesta n'esmentarem més informació i serà de la que en parlarem en aquesta ressenya. Aquesta ha sortit exposada aquest mes d'octubre, des del 17 fins al 20 a la Roca Umbert, distribuïda en 3 sales.
ÚltimA THULE, la colonització de l'espai, és el nom contribuït a la tercera edició.
El tema principal d'aquesta és l'arribada de l'home a la lluna el 20 de juliol de 1969, es celebra el 50é aniversari d'aquest fet.
L'última Thule és l'objecte més llunyà i del sistema solar explorat. La NASA en 2006 va llança la sonda New Horizons per capturar imatges i estudiar els inicis del planeta. Està calculat i s'espera que aquesta sonda treballi fins al 2030.
Aquest festival ha estat exposat a la Roca Umbert principalment, també a la CAM (centre d'arts en moviment), al museu de Granollers, al museu de ciències naturals de Granollers i al cinema Edison a Granollers també.
ROCA UMBERT: És un espai que ha passat de ser una fàbrica de tèxtils a ser una fàbrica de les arts. El 1871 Josep Umbert a Sant Feliu de Codines posa en funcionament una fàbrica tèxtil. Aquesta va ser ampliada a uns espais a Granollers, a Palou.
Avançava a passos gegants i a causa d'això el 1904 és comença a construir la fàbrica Roca Umbert, on ja hi va haver els primers telers.
La tragèdia va passar el 1936 quan el mes de gener hi va haver un incendi molt gran i es va destruir moltes de les instal·lacions. En els cinquanta es reconstrueix i es construeix la tèrmica, una sala on actualment hi ha exposicions. Aquesta anteriorment va ser construïda per reduir elèctricitat, ja que no anaven sobrats.
Una de les coses que segurament fa que els teixits de Roca Umbert siguin tan apreciats i tinguin bona qualitat és que tota la feina dels teixits i la roba s'unificava tot en una mateixa empresa.
El 1971 les naus de Sant Feliu de Codines es tanquen, i la filatura de Granollers es trasllada a la Batllòria (Sant Celoni), aquesta segona reestructura arriba el 1978 però a causa de les vagues, la fàbrica ha de ser tancada el 1991.
Va ser una fàbrica molt ben considerada, ja que a part de les obligacions legals, els treballadors estaven molt ben tractats i inclús les mares treballadores amb fills, podien portar els seus fills a la fàbrica i els criaven fins que tenien 5 anys, mentre la mare treballava.
El 2003 el Ple de L'ajuntament de Granollers aprova el Pla d'Usos del projecte Roca Umbert com a fàbrica de les arts.
D'ençà que es va obrir no ha deixat d'evolucionar i millorar. A part també empreses i persones han anat ajudant a tot aquest procés i que actualment treballen en el funcionant i l'organització d'aquesta, com: el Taller Sarandaca (2005), Arsènic, Espai de Creació (2011) i el taller de l'artista visual Joan Fontcuberta (2013).
Hi podem trobar coses relacionades en l'art tant per dintre la fàbrica com per fora, art urbà, exposicions, sales, art contemporani.... Bàsicament Roca Umbert és un escenari únic on la literatura, la música, la cultura popular, les arts visuals, els audiovisuals, el pensament, el patrimoni poden combinar-se i entrecreuar-se per experimentar en tots els camps de la creació contemporània i on poden ser compartides entre els creadors i la ciutadania. En aquí us deixaré unes imatges de la fàbrica per fora:
El festival dins la Roca Umbert està distribuït en 3 sales, en cada sala hi ha una o més exposicions:
La sala de la qual primer ús parlaré és una nau, és un edifici de planta baixa i s'ha li diu el cor de la fàbrica.
En aquesta hi ha varies exposicions, en total 3: les tres exposicions van relacionades amb el mateix tema però en cada una d'elles està representat de diferents maneres.
La primera entrant a l'esquerra és anomenada "Moon Project" és una exposició comissariada per Andrès Hispano i Fèlix Pèrez-Hita.
En aquesta exposició hi podem veure il·lustracions, decoració, logotips, art/pintura, publicitat, imatges tretes de pel·lícules, il·lustracions científiques, fotos on es veu un paisatge lunar (pell rugosa, bombardeig...). Té l'objectiu de fer explorar, imaginar, fotografiar l'univers i els seus mons. El que m'ha cridat l'atenció d'aquesta exposició és la forma en com estan col·locades les imatges, en forma de bola del món.
Un altre exposició d'aquesta sala es diu "Le cose que si vedono in cielo" que en català vol dir "les coses que es veuen el cel". És una exposició comissariada per Ilaria Campioli. Mostra un recull de foto llibres, on hi ha un recull d'imatges de coses que l'home no hi ha pogut tocar, ni veure però que fins i tot la fotografia s'ha interessat per això.
Vol reflectir la idea que quantes fotografies fetes primerament de la Terra han influït a la nostra manera d'imaginar-nos el cel, l'univers?, el que intenta transmetre aquesta exposició és la gran sensibilitat en aquests temes per la fotografia contemporània.
Aquests foto llibres estan distribuïts en una taula allargada rectangular formes algunes corbes, i per poder-los veure els espectadors com és lògic s'han de posar uns guants per no fer malbé les obres.
I per últim la tercera exposició d'aquesta sala es coneix com "Les llunes dels astrònoms”: representacions des de 1610 a 1910" és una exposició comissariada per Lourdes Delgado (pots trobar informació d'aquesta artista en l'apartat d'artistes).
El que vol transmetre en aquesta exposició és informació de diferents formes. Podem analitzar segons els períodes, les èpoques, les ideologies i canvis socials, també tecnològics. Per exemple al principi d'aquesta exposició hi podem trobar dibuixos del famós Galileu Galilei el 1610, el publicitari per part de l'Observatori de París en l'Atlas photographie de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri. Podríem dir que és una col·lecció de fotogravats associats al valor documental i a la fotografia i que es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX. Aquests fotogravats els trobem penjats a la paret de diferents maneres i formes. Tot dibuix o fotografies amb blanc i negre. Estan ordenades per ordre cronològic per veure l'evolució.
La segona sala: És la Tèrmica, que també ja n'hem parlat en la part de la història de l'edifici i hem vist que és una part important de la Roca Umbert.
Com ja he dit la Tèrmica és el que proveïa l'energia elèctrica de la fàbrica. Funciona com a museu industrial des del novembre del 2014, també pertany a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
Aquesta sala està distribuïda en 3 seccions, en la primera és situat el visitant en el context històric en el qual funcionava la fàbrica. Això ens ho informa a partir d'un vídeo que podem veure en un projector que es troba entrant, a la dreta. Aleshores trobem una sala de màquines on es descriu el funcionament d'aquest tipus d'equipaments (ara ja no s'utilitzen)
I en la tercera part es parla de la generació d'energia, el que intenta és consciència el visitant que fem servir més energia de la que hauríem.
A part d'aquestes seccions dintre de la Tèrmica sempre hi ha alguna exposició per visitar. En aquest cas parlament de la "Transelenita" una exposició de Marcel·lí Antúnez (també comentat en artistes).
Donant voltes per la Tèrmica hi hem trobat variïs audiovisuals de l'exposició d'Antúnez. Els seus audiovisuals estan creats a través d'una experiència viscuda per ell mateix de veure 25 paràboles en el marc de dos vols parabòlics fets a la Ciutat de les Estrelles.
Aquests audiovisuals són en format d'instal·lació interactiva, alguns d'ells; Selenita el 2015, Transpermia al 2003/2004, Tantal al 2004 també i Hipnòtic, entre d'altres.
M'han cridat l'atenció aquests audiovisuals, ja que al menys els dos que vam poder trobar a la sala eren una mica pornogràfics, ensenyant imatges íntimes i persones fent l'amor.
L'última sala s'anomena ESPAI D'ARTS: Aquesta es troba entrant a Roca Umbert a la dreta, al final de tot del carrer. És la sala Zero de l'espai d'arts. És un edifici que sembla més modern en comparació la Tèrmica, sobretot els espais interiors es nota que han estat reformats no fa gaire temps.
Hi podem troba l'exposició de Cristina de Middel (apartat d'artistes), l'exposició s'anomena "The Afronauts", els afronautes en català. Porta a terme la guanyada d'independència del 1964 a Zàmbia, i llança el seu primer programa espacial. L'objectiu d'aquest fet era superar als Estats Units i a la Unió Soviètica. Per això volien enviar 12 astronautes i 10 gats a la lluna.
Molt poca gent hi confiava, i d'aquesta manera mai van poder tenir un suport econòmic. A part una nena de 16 anys que hi havia d'anar es va quedar embarassada i va haver d'abandonar la causa. D'aquesta manera va acabar l'expedició i la tragèdia africana envoltats de guerres, violència,fam i sequeres. El tema del qual tracta aquesta exposició de Cristina de Middel és d'un somni que no es va poder fer realitat i que només i viuen les imatges. El que l'artista es representa en les seves imatges escenes que podrien haver documentat s'hi haguessin pogut fer l'expedició. El seu fort és la imaginació, ja que imagina el que haguessin viscut aquests 12 astronautes i els 10 gats.
D'aquesta exposició destacaria la il·luminació de les imatges, habitualment m'imagino o ens imaginem les imatges de l'univers fosques, amb blanc i negre però mai tant il·luminades i amb tants colors.
La imatge que més hem va agradar de tot el Panoràmic va ser aquesta:
És una imatge que pertany a l'exposició "The Afronauts" de Cristina Middel.
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: Un cel gris, molt núvols, l'univers, la lluna.
Composició: està composada per la cara d'un home negre situada just al centre de la imatge, en el qual el seu cap està dins d'una gran bombolla que sembla de vidre i és transparent, com si fos un casc. Es veu només la part fins els hombros de l'home. Aquesta mostren una línia de costat a costat de la imatge. Al fons d'aquest és mostra un cel, que sembla que té núvols grisos.
Punt de vista, imatge, plans: Pla frontal, primer pla.
Enfocament, profunditat de camp: La profunditat de camp no és gaire gran, ja que s'enfoca la part on l'home té la cara, osigui el centre, bàsicament s'enfoca l'home amb la bombolla, i el tercer terme, diguem-n'he el cel no està enfocat.
LLum i colors: No és una fotografia que tingui exessivament llum, però si que està més il:luminada la part central. I té tocs de llum, es veuen bastantes sombres, sobretot a la bombolla. El colors són colors que no tenen gaire "vida" que no resalten. Colors més aviat foscos. Hi destaquen els grisos i els marrons.
Efectes òptics: Un efecte òptic que hi trobem, es veu a la bombolla, on està reflectit el cel que s'ha suposa que té l'home just al seu davant.
En la meva opinió crec que en general són exposicions bastant interessants, i que no només són imatges boniques sinó que és un tema del qual hi ha moltes maneres de parlar-ne, de fet hi ha moltes creences i moltes opinions diferents. M'ha agradat perquè encara que el tema de totes les exposicions englobes el mateix, cadascuna ho expressa i ho interpreta de maneres diverses. L'exposició que més m'ha agradat ha sigut la de Cristina de Middel,"the Afronauts", ja que les imatges les trobo amb molta personalitat. Com per exemple: la llum, hi surten persones que no tenen per què ser astronautes i estan a la lluna, els colors... i sobretot la imaginació que hi posa explicant una cosa que en realitat no va sorgir mai.
En conclusió m'he adonat encara més, que vivim en un món ple de falsedats, d'interessos i que no pots confiar sempre amb el que et diuen a les notícies, a la publicitat... Està clar que no sempre pots anar pensant que t'estan enganyant, perquè d'aquesta manera no podríem viure tranquils, però sí que davant el que et creguis has d'intentar que hi hagi una raó alguna cosa que tu puguis dir, per tal cosa jo crec en això i no en una altra creença. I després segons les teves opinions, idees, creences, pots expressar-les a partir de l'art fotogràfic, audiovisual, pictòric....
També he vist la gran evolució en el temps de les imatges, la manipulació d'aquestes i els audiovisuals que s'han pogut arribar a fer.
Finalment és una exposició molt interessant per aquells que ens agrada la fotografia, i si t'agrada i ets crític amb el tema de l'arribada a la lluna encara t'agradarà més.
obra d'art sobre la lluna
Aquesta és una activitat per grups el que havíem de fer era una obra d'art relacionada amb la lluna.
Amb el meu grup el que hem fet és un videoclip de la canço de "Boig per tu" de Sau. Aquesta canço parla de la lluna, i que està com enamorat de la lluna.