1. DEFINICIÓ I TRETS DISTINTIUS
El còmic és una estructura narrativa on s’explica una història mitjançant textos i dibuixos que faciliten la lectura i la interpretació, aquests apareixen de forma fragmentada i complementen formant vinyetes. Amb els textos l’autor situa l’acció o els diàlegs dels personatges, també aquests són un complement per poder arribar a fer una bona lectura per donar una informació complementària. Els diàlegs dels personatges, tant el que diuen com el que pensen surt dins de les bafarades o fumets.
Molts dels autors utilitzen una sèrie de tècniques i de recursos gràfics, aquests poden ser: onomatopeies, línies que indiquen símbols i moviments que representen un estat d’ànim, una reacció, un sentiment…. Aquests ajuden al lector a entendre l’argument i la idea que s’explica.
Com ja sabem, la imatge és l’element principal del còmic.
Principals característiques:
-
iconicitat
-
línies cinètics
-
organització seqüencial
-
codis propis
2.HISTÒRIA DEL CÒMIC
Cal que anomenem els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text.
Els antecedents més propers al còmic en són aquells destinats fonamentalment a satisfer les necessitats d’educació de nens i adolescents. Les publicacions es van començar a editar a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, tot i que, a diferència de la historieta, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.
Neix aproximadament el mateix temps que el cinema.
El 9 d'abril de 1893 va aparèixer la primera pàgina d'historietes en el diari a "New York World", el personatge s'anomenava Yellow Kid, es caracteritzava per seu un noi amb un camisó groc. Va ser una novetat ja que les imatges incorporaven text, en les parets o les robes dels personatges, fins que finalment es van introduir les bafarades. (Successió d’imatges per relatar, permanència d’un personatge en tot ell, integració de text amb imatge)
Evolució:
-Particular llenguatge icònic i primitives vinyetes (totes de la mateixa mida i amb textos al peu o inclosos en els dibuixos.
-Vinyetes ja de diferentes mides i evolució dels textos, els quals s'inclouen des del principi, en globus o bafarades.
A Estats Units, al 1929 apareixen els primers còmics, influïts pel cinema i la fotografia, i d’estil realista. El mateix any a Europa va sorgir el personatge Tintin.
Al 1938 apareix Superman. Aleshores aniran apareixent més superherois com Batman, Spiderman o Capità Amèrica.
Després de la segona Guerra Mundial el món del còmic canvia els temes i torna a recuperar importància. Aquí eren temes més d’humor.
Als anys 80, el còmic japonès va començar a envair el món occidental, amb personatges com Mazinger Z o Bola de Drac.
A Espanya arriba durant la segona dècada del segle XX, amb la revista infantil "TBO".
Mortadelo i Filemón, al 1957 i Zip i Zape, al 1921.1923 apareix la revista “Pulgarcito”. Hi va haver propaganda política (època franquista) “Flechas y Pelayos (1938).
A part de tot això, la historia del cómic es relaciona molt amb la caricatura i la impremta.
Els tres grans precursors dels còmic en el s.XIX van ser Rudolphe Töpffer, Christophe (francés) i Wilhelm Busch (alemany).
-
Imatge seqüencial: el còmic està compost de vinyetes que contenen dibuixos, que s’ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç.
-
Espai i temps: el còmic, igual que el cinema, té la capacitat d’expressar el pas del temps utilitzant seqüències i l’espai mitjançant el propi dibuix.
-
Guió: les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Per tant, hi ha una part més narrativa i una més plástica.
-
Plasticitat del text: els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen de forma impresa a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons.
-
Temàtica il·limitada: el principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
-
Capacitat simbòlica: la necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret dona peu al còmic a poder crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.
3.La vinyeta
Espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, s'ordenen en la planxa segons el criteri “ d’esquerra a dreta i de dalt a baix”. En aquesta s’hi representen un espai i un temps concrets. Es presenten consecutivament per relatar l’història.
TIPUS DE VINYETES
-Amb vores (la vinyeta convencional, de forma quadrada o rectangular)
-Sense vores (representa espai il·limitat i serenitat)
-variades
-Cantonades ondulades (indica que es tracta d'un somni)
PLANIFICACIÓ
Grau d'apropament del dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren com a referència la persona humana
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó. Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta. La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny.
PERSPECTIVA
VOCABULARI
-
Tira: muntatge més elemental on trobem dues o més vinyetes en vertical o horitzontal.
-
Pàgina: es té més en compte la composició general i l'ordre de lectura.
-
Planificació: és la quantitat d'espai real que recoreix una imatge.
-
Forma: varia segons la intenció o necessitat de l'artista, però normalment són cuadrades o rectangulars.
-
Contorn: les díferses línies tenen diversos significats. Si la línea es com si et tremola el pols, pot ser una situació de por o que estan cridant.
-
Línies cinètiques: donen moviment als objectes representats.
-
Enquadrament: seleccionar la part de la realitat que vols mostrar segons convengui en la història.
-
Plans: pla detall, primer pla, segon pla, tercer pla, pla americà, pla mig, pla general, gran pla general...
-
Agulació: és la posició de l'espectador, segons l'altura i la posició del subjecte. Hi ha diferents tipus: normal, picat, contrapicat, cenital i aberrant.
-
Color: compleix diferents funcions:
-
Figurativa: dona realisme al dibuix.
-
Psicològica: provoca diferents sentiments i emocions.
-
Significativa: dona un color determinat segons el significat.
-
PUNTS DE VISTA
COMPOSICIÓ D'UNA VINYETA
Consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. Tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
4.ELS PERSONATGES
L'estat d'ànim s'indica a través de l'expressió de la cara i el moviment del cos.
Hi ha diferents maneres de il·lustrar o mostrar les expressions dels nostres personatges:
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en
sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
5. TEXTOS I SÍMBOLS GRÀFICS
El text pot aparèixer en cartel·les fixes, que aclareixen les accions o representen al narrador, també poden apareixer dins els globuls, en forma de diàlegs o monòlegs.
El còmic, al haver d'expressar tant emocions com sentiments de manera visual juga amb la tipografia, el tamany, el gruix i la línia. Ja que el text ajuda a la comprensió de la història.
Hi ha casos però, en els que no s'utilitza text, ja que l'argument és força senzill, o es vol donar més importància a la imatge.
Un altre rescurs utilitzat en el món del còmic són les metàfores visuals i els símbols gràfics. La majoria de metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals comunes, com ara dormir com un tronc o veure les estrelles.
Degut a la necessitat de reduir al màxim missatges o idees abstractes a un dibuix en concret, ha portat al còmic a desenvolupar símbols que, amb el temps, s'han entès com formes d'expressar icònicament cert conceptes.
Un altre recurs utilitzat són les onomatopeies, que són la represetnació escrita dels sons o sorolls mitjançant lletres, apareixen escrites. Aquestes són utilitzades per la seva força i impacte visual.
També s'utilitzen les línies cinètiques, que tenen l'objectiu de transmetre sensació de moviment.
El text ajuda a la comprensió de la història però no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
S'utilitzen les majúscules per escriure.
TEXT NARRATIU: CARTUTX o CARTEL·LA
Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.
- Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off
- S’enquadra en uns límits concrets
- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra
Característiques:
● Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions
paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").
● Aclareix determinades imatges que poden provocar desorientació.
● Anunciar la continuació d'un episodi.
● Comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
● Resumir l'acció.
● Enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes
posteriors.
● Especificar una localització.
● Descriure el lloc on transcorrerà l'acció.
TEXT DIALOGAL: GLOBUS
- El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.
● onomatopeies → representacions gràfiques de sorolls
○ Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres
○ Els sorolls violents tenen gran importància (crits, estrèpit dels
xocs...).
○ Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora
forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per
fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.
● símbol gràfic → interrogants, exclamacions...
● metàfores visuals i símbols
6.MUNTATGE
Com en el cinema o en qualsevol producció audiovisual, el còmic també utilitza "efectes especials" i transicions entre vinyetes. Jugant per exemple amb els zooms, apropant-se o allunyant-se, i amb les seqüències, amb panoràmiques.
A l'hora de realitzar el muntatge, l'autor ha de decidir l'ordre de la seqüència d'esdeveniments per tal d'omplir els espais buits de l'acció. Ja que en el còmic captem el pas del temps en el desenvolupaments d'aquestes imatges.
Els recursos més habituals de muntatge són: la el·lipsis, les accions paral·leles, els salts en el temps (Flashback i Flash-forward), o el desenvolupament lineal.
-
Muntatge: operació de distribució i ordenació de les vinyetes en l'espai disponible.
-
Muntatge analític: es representa la mateixa escena amb diversos punts de vista en diferents vinyetes.
-
Efecte travelling: es representen vinyetes successives del mateix personatges apropant-se o allunyant-se.
-
El·lipsis: Salts temporals en la narració.
Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continua en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
D'altra banda, el solapament és un cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
El split-panell ( 'vinyeta partida') consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
Les vinyetes detall s'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.